Avui comencem amb l’atsu atsu (ja que és la primavera i la sang s’altera). Anem a pams! Primer mirem la imatge a veure si podem endevinar què vol dir.

Si ens fixem, veiem a dos ocellets que estan molt juntets i fent-se carícies. Avall hi ha escrit: 「こちらは熱々」, és a dir, こちらはあつあつ, o sigui, “kochira wa atsu atsu”. Ho podríem traduir com “aquí l’ambient està pujat de to”, “Aquí fa calor” (llegir amb to picantó), etc.

あつあつ ve de l’adjectiu calent, 熱い (calent de temperatura). L’onomatopeia es crea repetint 熱・Atsu per emfatitzar la passió i la caloreta d’aquesta.

En resum, 熱々、あつあつ o bé アツアツ descriu una situació que està pujada de tó, picantona. Normalment fa referència a parelletes que fan manetes, es fan petons o carícies al mig del carrer (per donar un exemple).

Aquest any els pavellons d’Espanya i Itàlia eren veïns. (Sí, ho sé, ja hi tornem a ser amb Itàlia… Però les comparacions me les han posat a la safata directament!!). El pavelló Espanyol, més bonic i cridaner, era el tema central de la fira. El pavelló Italià estava engalanat per a la cel.lebració dels 150 anys de la República. Sobri, però obert i amigable.

Patrocinat pel Ministeri de Cultura Espanyol. (A sota hi havia informació de l’Institut Cervantes a Tòquio). Rodejat de dibuixos de còmics.

Cartell del pavelló Italià (Institut de Cultura Italià a Tòquio).

Vaig anar a la fira amb dues amigues Japoneses que estudien Català. De fet, anaven amb la idea de comprar tota mena de llibres. Com que també parlen Espanyol, el fet de tenir a l’abast tot un pavelló ple de llibres, no només en Espanyol sinó que també en Català, les tenia mortes d’impaciència. Volien arribar el més aviat possible i comprar una mar de llibres… Però les pobres van descobrir que, efectivament, Espanya, és un país de “mortadelos y filemones”.

Puc semblar radical en la meva postura, però després de veure com han anat les coses puc afirmar, en primer lloc, que:

A Espanya es desconeix què vol dir fer Màrqueting!!

M’explico. Mentre la resta de pavellons veníen llibres, el nostre, no. No perquè no poguessin portar llibres de la botiga de llibres del Cervantes (no crec que canviï gaire posar alguna caixa de més a la furgoneta o furgonetes que hagin de transportar tota la parafernàlia per exposar), sinó perquè el mètode de Màrqueting només té com a objectiu la venta del llibre a estil “selecte”. Espanya és selecta, diferent a la resta, i per això venem llibres a altres botigues. Nosaltres fem grans contractes, la resta de mortals poden mirar els llibres, però no llepar-los. Aquest mètode de venta “selecte” té contrapartides molt greus a la nostra imatge al país nipó.

Al Japó la imatge compta, i molt. Un país se la juga en la seva relació estreta amb el poble, és a dir, amb la plebs. Mètodes de màrqueting “selectes” acostumen a fer fallida perquè no s’han convinat amb altres mètodes. Com a exemple, però no l’únic de tota la fira, tenim el pavelló Italià, que per coincidències de la fira, el teníem justament al costat.

Els italians han utilitzat un sistema de màrqueting dual, composat pel sistema preferit dels espanyols, el màrqueting “selecte”, i el sistema que li fa alèrgia mortal a Espanya, el màrqueting “de la capsa de cartró de rebaixes”, és a dir, el màrqueting per la “plebs”.

El màrqueting per la “plebs” no té com a objectiu guanyar un fotimer de calers en temps rècord (com ara sí que el té el màrqueting “selecte”), sinó que té com a principal objectiu la imatge pròpia, és a dir, reforçar, en aquest cas, la imatge del país a través de “donar-li pa a la plebs que va al Col.lisseu a veure com es maten els Gladiadors a l’arena”. Dit amb altres paraules, el que fa aquest tipus de màrqueting és fer que a la gent li “caigui bé” el país, i que, en un futur, decideixi comprar el que sigui (siguin llibres, vestits o menjar). A més, aquest tipus de màrqueting s’assegura que al futur, els visitants que han vist i gaudit del pavelló italià vulguin tornar a repetir l’experiència. A part, que n’hi haurà molts que voldran repetir-la sovint, i acabaran anant a les festes i events de l’Institut de Cultura Italià, fins i tot fent que, gent que no tenia gaire interès en el país, s’hi torni un fan de cap a peus.

Els Italians tenien, literalment, el pavelló ple de banderes d’Itàlia perquè estaven cel.lebrant el seu 150 aniversari de la República. Havien dividit el pavelló en dues parts, una d’exposició, part majoritàriament de “màrqueting selecte”, i l’altra part plena de llibres (sobretot a dins d’una caixa), dirigida a fer un màrqueting per la “plebs”. Els llibres, a més, no estaven triats a la babalà. La majoria eren diccionaris, guies gastronòmiques, guies de vins, novel.les curtes i llibres per a nens… Els japonesos que s’hi acostaven acabaven comprant llibres, de receptes o de vins, principalment.

Una dels trets que van fer decidir-se a anar a gaudir de la fira de llibres a les meves amigues, va ser el fet de que el pavelló Espanyol anunciés que hi hauria llibres en altres llengües cooficials de l’Estat Espanyol. És a dir, que hi haurien llibres en Català, Basc i Gallec. Malauradament la expectació va ser aixafada, literalment, per la poca quantitat de llibres en aquestes llengües. Una petita part de l’exposició (per no dir, una part gairebé liliputenca) era la dedicada a aquestes llengües. Cosa que fa palesa que…

realment a Espanya no li interessa gaire promocionar aquestes llengües.

La presentació era la mateixa que li donaríem a una llengua minoritària parlada per una tribu del Desert de Gobi. Crec, fins i tot, que els antropòlegs li donarien encara més pes a aquesta llengua de la tribu del Desert de Gobi que no pas el que vam veure com a representació de les altres llengües cooficials. Senyors, si vostès decideixen promocionar altres llengües existents al territori Espanyol, ho han de fer de forma real, i no només portant quatre llibres per fer el paperina. Això no és promocionar les cultures que “habitan España”.

L’altra decepció va ser el còmic. Segons el “màrqueting” Espanyol, semblava que al pavelló els assistents hi trobarien una mar de còmics en espanyol, per poder comprar. El que vam trobar va ser una exposició molt xula que en definitiva no servia per a res. Si els japonesos no poden comprar-se el còmic, em diuen vostès de què serveix “posar el pavelló maco”??

Ens haurem de posar la màscara de V per Vendetta (en Italià) perquè a sobre la cosa encara té més INRI. Fa temps que l’oli d’oliva Espanyol ha perdut mercat gràcies a la mania nacional de fer ús del maleït “màrqueting selectiu” exclusivament. Gràcies a fer-ne ús exclusiu, l’oli d’oliva espanyol es ven sota etiquetatge Italià. Els italians vénen oli “Italià” fet amb olives comprades a Andalusia. El mercat del “millor oli del món” s’ha anat perdent pel “veritable millor oli del món”, que no és altre que l’Italià. Això ha succeït gràcies a les bones estratègies de màrqueting Italianes, i les estratègies malaurades espanyoles. Sembla ser que ara el mateix que li ha passat a l’oli d’oliva, li passi als llibres.

D’aquí uns mesos tindrem una exposició de Goya a Tòquio. Un gran esdeveniment pels amants de l’art, sens dubte. Al pavelló Italià hi havia llibres en Espanyol (sí, escrits en Espanyol, i segurament d’editorial espanyola). Un d’ells, el més gran, era un llibre dedicat a Goya, situat a la part d’exposició que donava al corredor on passava la gent. Molts dels que passaven es miraven el llibre encuriosits per la portada. La distinció, per un Japonès, entre l’Italià i l’Espanyol és molt difícil, a menys que hagin començat a aprendre un dels idiomes. Que us hi jugueu que els que van veure el llibre van sortir de la fira convençuts de que Goya és Italià?

Vendetta. Els Italians sí que s’ho saben montar bé!

La gràcia d’aquest Referèndum es troba tant en certs continguts com en la forma de votar. Visc a Tòquio, i sempre que em toca votar alguna cosa, ja siguin eleccions catalanes o estatals, acabo “pagant” l’enviament. El sistema espanyol i el sistema italià de vot a l’estranger és ben diferent. A més, els últims esdeveniments de “revolució pacífica” a Espanya, on una de les peticions populars és acabar amb la “corrupció” dels polítics, fa que aquest referèndum veí sigui encara més significatiu. Però anem a pams.

Les paperetes tenen els colors vius i diferenciats. La única pega que tenen és que estan escrites com si fossin jeroglífics (us ho explico al final del post).

Bàsicament italians han de decidir en referèndum 3 coses ben importants:

1. Si la llei és la mateixa per tots, i per tant, els polítics no tenen immunitat davant la llei.
2. Si hi hauran o no centrals nuclears al país.
3. Si l’aigua estarà controlada per mans privades o per mans públiques, sota un preu mínim. O sigui, si hi haurà especulació amb el preu de l’aigua o no.

Per tal de que els italians vivint al Japó puguin votar tots, a dins del sobre on venien totes les paperetes, també hi havia un altre sobre, més gran i de color groc, on posar el sobre blanc de la votació amb l’elecció desitjada degudament tancat. Aquest sobre de color groc té el franqueig pagat. Els que vulguin votar només han de seguir les instruccions d’una fotocòpia, escollir les respostes a cada papereta, posar les paperetes a dins del sobre blanc, i el sobre blanc amb la documentació dins del sobre groc d’enviament gratuït a l’ambaixada Italiana a Tòquio.

A diferència del sistema de vot espanyol a l’estranger, el sistema italià és pràctic i no ofereix mal de caps pels nacionals que visquin a l’estranger. Només han de posar el sobre blanc amb el vot escollit i la documentació dins d’un sobre pre-franquejat que es pot enviar des de qualsevol oficina de correus japonesa. En canvi, el sistema espanyol és complicat, i car. O bé portes la papereta a l’Ambaixada personalment (pagant de la teva butxaca el tren, vaixell o avió, ja sigui si estas a Tòquio com a Okinawa), o bé l’envies per correu conjuntament amb un document per a la devolució de l’import del segell que no sempre s’efectua.

A més a més, en aquestes últimes eleccions municipals, el sistema de vot ha canviat per als que vivim a l’estranger, fent que l’enviament de les paperetes sigui un martiri. Primer reps un imprès de sol·licitud amb les instruccions per omplir-lo. Aquest imprès l’has d’enviar a la Delegació Provincial de l’oficina del cens electoral on estiguis inscrit, amb una fotocopia del teu DNI o passaport. Després, la Delegació Provincial t’envia els papers fins al 2 o 10 de Maig (depenent de com funcioni el correu internacional a cada país) per a les passades eleccions del 22 de Maig…

Un cop has rebut el sobre de la Delegació amb les paperetes i sobres per a la votació, has d’escollir la papereta del partit que vols votar, posar-la dins del sobre de votació. Si vas a l’Ambaixada o Consolat, ho has de portar en persona. Si no pots, ho has d’enviar per correu a la Delegació amb el sobre de votació, el certificat d’inscripció al cens, la fotocòpia del teu Passaport o DNI i el full pel retorn del preu de l’enviament.

El sistema Espanyol és ineficient i perjudicial per a l’elector. Ja sé que totes les comparacions són odioses, però en aquest cas, la comparació posa en evidència un sistema farragós, complicat i car per a l’elector, ja que al final, acaba pagant de la seva butxaca el vot que envia, o el transport fins arribar a l’Ambaixada o Consolat.

Val a dir que el sistema Italià és ràpid i assegura que, tots aquells que vulguin votar, ho tinguin molt fàcil. A més, és gratuït, fent que els electors no s’hagin de preocupar de gaire. En canvi, el sistema espanyol, no només és complicat, sinó que gasta més i és menys eficient. Si el que vol és assegurar la poca participació, ho aconsegueix.

• L’Ambaixada Espanyola gasta en el primer enviament dels documents per demanar a Espanya les paperetes.
• L’elector gasta diners enviant els documents a Espanya per demanar les paperetes.
• La Delegació Provincial gasta diners enviant les paperetes a cada elector que ho ha demanat.
• L’elector torna a gastar diners (que molt possiblement no recuperarà) enviant el seu vot a Espanya.
• Si l’Administració es decideix a retornar els diners del segon enviament, està gastant per segona vegada.

La versió italiana de costos per a l’enviament de paperetes és el següent:

• S’envien des d’Itàlia les paperetes a les diferents Ambaixades.
• L’Ambaixada envia la documentació a l’elector amb un sobre pre-franquejat.
• L’Ambaixada envia a Itàlia les paperetes que ha rebut dels electors.

És evident que el sistema Espanyol és el que gasta i fa gastar més diners… T_T

Què diuen les paperetes exactament?

Tot i que les paperetes estan escrites com si fossin jeroglífics, la decisió que s’ha de prendre és bastant important. Tot i que la majoria de gent està en contra de l’energia nuclear, per exemple, és possible que molta gent acabi fent-se un embolic gràcies a la redacció d’aquestes paperetes pintoresques. Votar sí vol dir estar en contra… però… de què exactament??

La papereta rosa es refereix a la derogació de la “modalità di affidamento e gestione dei servizi pubblici locali di rilevanza economica”, és a dir, la forma de gestió i custòdia dels ens locals que tenen rellevància econòmica. En concret posa:

“Volete voi che sia abrogato l’art. 23 bis (Servizi pubblici locali di rilevanza economica) del decreto legge 25 giugno 2008 n.112 “Disposizioni urgenti per lo sviluppo economico, la semplificazione, la competitività, la stabilizzazione della finanza pubblica e la perequasione tributaria”, convertito, con modificazioni, in legge 6 agosto 2008, n. 133, come modificato dall’art. 30, comma 26, della legge 23 luglio 2009, n.99, recante “Disposizioni per lo sviluppo e l’internazionalizzazione delle imprese, nonché in materia di energia” e dall’art. 15 del decreto legge 25 settembre 2009, n. 135, recante “Disposizioni urgenti per l’attuazione di obblighi comunitari e per l’esecuzione di sentenze della Corte di giustizia delle Comunità europee”, convertito, con modificazioni, in legge 20 novembre 2009, n.166, nel testo risultante a seguito della sentenza n.325 del 2010 della Corte Costituzionale?”

Tot aquest trencaclosques en realitat està preguntant això: “voleu derogar la llei que privatitza la gestió de l’aigua a Itàlia?

La papereta groga, es refereix a la tarifa de l’aigua: “Determinazione della tariffa del servizio idrico integrato in base all’adeguata remunerazione del capitale investito. Abrogazione parziale di norma”. I pregunta:

“Volete voi che sia abrogato il comma 1, dell’art. 154 (Tariffa del servizio idrico integrato) del Decreto Legislativo n.152 del 3 aprile 2006 “Norme in materia ambientale”, limitatamente alla seguente parte: “dell’adeguatezza della remunerazione del capitale investito”?

És a dir, pregunta si “voleu impedir al gestor de l’aigua d’obtenir beneficis sobre el preu de l’aigua?” És a dir, “voleu que el preu de l’aigua tingui una tarifa mínima relacionada amb el manteniment dels serveis?” Si es fa això, el servei d’aigües es faria públic, ja que no hi hauria guanys per al servei privat.

La papereta grisa fa mal d’ulls. El títol diu: “Nuove centrali per la produzione di energia nucleare. Abrogazione parziale di norme”. Tot i que diu que és una derogació “parcial”, la pregunta fa mal de cap. Amb lletra ben petitona es pregunta si “volete voi che sia abrogato”, o sigui voleu que es derogui, “40 línies de text relatant articles i normes”? O sigui, “voleu derogar totes les normes relatives a la construcció de noves centrals nuclears?”

La papereta verda es refereix a la derogació d’un altra norma: “Abrogazione di norme della legge 7 aprile 2010, n.51, in materia di legittimo impedimento del Presidente del Consiglio dei Ministri e dei Ministri a comparire in audienza penale, quale risultante a seguito della sentenza n.23 del 2011 della Corte Costituzionale”. És a dir, de la llei relacionada amb la responsabilitat penal de diputats i Primer Ministre davant els tribunals i la possibilitat de seguir exercint el seu treball, mentre el procés segueix. En concret pregunta:

“Volete voi che siano abrogati l’art. 1, commi 1,2,3,5,6, nonché l’art.2 della legge 7 aprile 2010, n.51, recante “Disposizioni in materia di impedimento a comparire in audienza?”

Tot aquest trencaclosques en realitat està dient: voleu derogar la llei que permet continuar treballant com a Diputat o Primer Ministre tot i estar imputat? Dit en altres paraules, “voleu que la llei sigui igual per tothom?” (Si esteu pensant en la norma d’immunitat pel Berlusconi, l’heu encertat).